Quan vaig veure que el COAC feien una conferència sobre la rehabilitació de l’església de Santa Maria, no vaig dubtar en apuntar-m’hi.

Sempre és bo conèixer com a partir d’un anàlisis de diagnosi on has participat, s’ha dut a terme el projecte.

La conferència a càrrec del coautor del projecte, arquitecte Alfred Pastor i el Sr. Alfred Cuevas de la oficina tècnica de Freyssinet,  constructora de l’obra. Va tenir una part introductòria de a història de la Seu d’Egara i posteriorment es va explicar les solucions constructives del projecte, sempre mostrant una gran sensibilitat pel què fa la construcció existent.

El què valoro que es poses de manifest, pot ser d’una manera poc explicita, és que quan varen posar la bastida per poder accedir al campanar de Santa Maria, varen detectar algunes patologies que no s’havien detectat fins al moment, o si més no, no s’havien apuntat als informes inicials, i que aquest fet va provocar algun canvi de projecte no contemplat inicialment. Fet que tots els tècnics sabem que comporta un sobres esforç adaptar un projecte quan ja s’està a l’obra i un sobre cost o desviament econòmic poc desitjable.

Aquest fet no és un fet aïllat. Moltes vegades els mitjans dels que disposa l’autor de la diagnosi no són els suficients per tal de detectar totes les patologies i poder fer una bona diagnosi. He d’indicar que desconec si en aquest cas va ser així, tot i haver participat en la redacció dels informes duts a terme per Valeri Consultors, a partir dels quals es va redactar el projecte.

La meva reflexió és si realment els tècnics sabem transmetre la importància d’una bona diagnosi, que ens permetrà realitzar un projecte el més real possible a l’obra construïda i evitarà sorpreses, esforços i sobre cost fora del projecte inicial.

Estem acostumats que hi hagi desviaments a l’obra, cosa que en moments de crisis procurem evitar al màxim, però estem acostumats a dedicar el pressupost adequat per la diagnosi?