Els fets meteorològics ens ajuden al moment de rehabilitar edificis construïts en èpoques on no hi havia els estats de càrrega de les normes de referència, o edificis on no s’indicaven les accions considerades a les memòries dels projectes.

Aquest mes de gener, que tot just deixem, ha fet un segle de la gran nevada a Barcelona. De fet, el dia 16 de gener del 1914 La Vanguardia indicava que la nit anterior havia caigut una mitja de 30cm de neu a la Ciutat.En aquell moment, encara no hi havia la normativa d’accions a l’edificació que apareixeria com a decret llei el 1962. És més, els edificis construïts fins al moment tampoc se’ls havia aplicat les accions que obligava aquest decret, quan hi va haver una altra gran nevada a la Ciutat Comtal, la del dia de Nadal de 1962.

Si al moment de rehabilitar sabem que l’edifici és anterior a la gran nevada de 1962, i posant d’exemple aquest fet meteorològic, sabem que aquell dia es van acumular una mitja de 80cm de neu a tota a ciutat de Barcelona, de manera que es pot assegurar que els terrats construïts en aquell moment van suportar una càrrega temporal de entre 96 i 160kg/m2.Si es compara amb el decret del 1962 MV-101, la càrrega que havien de garantir els edificis construïts fins al moment era inferior a la suportada a causa de la neu d’aquell dia de Nadal. Les accions que obligava el nou decret en el cas de terrats amb un ús només de manteniment era de 100kg/m2, i en el cas que tingués ús privat de 150kg/m2. A més a més, la sobre càrrega de neu a Barcelona era molt més baixa a la que hi va haver, de 40kg/m2. Per tant el què es pot assegurar és que tots els edificis construïts en aquell moment varen poder suportar una càrrega transitòria molt superior a la que recomanaria la normativa que apareixia aquell mateix any, i més restrictiva que les anteriors.

No ens podem oblidar que aquesta càrrega va ser puntual i sense consideració de cap coeficient de seguretat de majoració d’accions. Tot i així, l’acció suportada pels terrats de Barcelona aquell dia, va ser superior a la càrrega de càlcul de neu (40kg/m2*1.5 = 60kg/m2 << 96kg/m2) que havia aparegut al decret llei d’aquell any.

La meteorologia, igual que els sismes soferts a una zona determinada, ajuden a l’arquitecte rehabilitador a conèixer quines accions ha suportat l’edifici d’estudi i quines patologies li van provocar aquelles accions, fets que donen pistes al calculista, de les accions reals que pot suportar un edifici existent